Exemples de països amb democràcia participativa

La proposta d’una democràcia plena per a Catalunya consisteix en complementar l’actual democràcia representativa (parlamentària) amb mecanismes de democràcia participativa vinculants a través de referèndums (democràcia directa) i d’espais de democràcia deliberativa en petits grups o assemblees veïnals locals (àgils, funcionals, molt menys manipulables i connectades per portaveus als diferents nivells territorials).

Hi ha contrastades experiències tant dels sistemes de referèndums com també d’espais deliberatius, i a totes les escales. Per a Catalunya, és plantejable i assumible la combinació d’ambdós sistemes, assolint així una democràcia plena.

Resumim aquí algunes d’aquestes experiències de diferents latituds:

· SUÏSSA té 7 milions d’habitants, més o menys com Catalunya. Té dues eines de participació: els referèndums oficials i les iniciatives populars, que amb la signatura de 100.000 ciutadans, poden ser sotmeses a referèndum. Poden ser negociades prèviament amb el Govern, i en cas de no acord, votar sobre les dues opcions. El resultat serà vinculant per Govern i altres institucions. Ja han decidit sobre prop de 600 temes federals, a més dels temes comarcals i municipals. A Suïssa s’organitzen votacions 3 o 4 cops l’any, de vegades amb diferents temes alhora.

· Els pressupostos participatius de la ciutat brasilenya de PORTO ALEGRE, amb més d’1,3 milions d’habitants, funcionen des de fa 30 anys. S’organitza amb dos espais de debat: el territorial és obert a tots els ciutadans fins el nivell de barri i de carrer. Es recullen les propostes i prioritats, que després els respectius portaveus els posen en comú a nivell de municipi. L’àmbit temàtic o sectorial, organitza també debats a tota la ciutat però sobre àmbits sectorials concrets, com per exemple promoció econòmica, educació o cultura. Quan s’ha elaborat la proposta de pressupost, es passa al plenari municipal que acostuma a aprobar totes les propostes.
Avui en dia es realitzen pressupostos participatius a nombroses ciutats de tot el món (Regne Unit, Suècia, Catalunya, Espanya,…)

· MINNEÀPOLIS, ciutat dels Estats Units amb 3 milions d’habitants, des de 1990 delega poders de decisió a les organitzacions dels seus 81 barris per al seu programa de revitalització de barris. Les organitzacions als barris planifiquen, prioritzen i desenvolupen projectes, alhora que són supervisades i ajudades per l’oficina central. Per exemple, aquesta oficina és la que aprova els plans veïnals, vetlla perquè realment els projectes de barri siguin inclusius i representin tots els interessos del barri.

· ISLÀNDIA ha dut a terme un procés constituent altament participatiu, a través de dos fòrums nacionals (en aquest cas no extensius, sinó de només 1.500 persones per sorteig), una comissió redactora escollida per la ciutadania, formada per 25 persones alienes a partits polítics i al parlament del país, i diversos referèndums per blocs temàtics. Malgrat tot, el procés va acabar estancat, en part per canvis en el panorama polític.

· AL KURDISTAN funciona des d’aproximadament l’any 2005 un sorprenent i extensiu sistema de democràcia participativa, tant a nivell del teixit productiu com del veïnal. En aquest article en podeu veure una ressenya.

· A CATALUNYA hi ha una llarga tradició de participació ciutadana:
D’una banda hi ha múltiples processos participatius per tot el país, no considerats democràcia participativa perquè no són generals ni decisoris, o són canals només per recollir propostes virtualment o en espais d’opinió, fòrums informatius o consultius sectorials, enquestes, etc.,  després tinguts en compte o no per òrgans reduïts o pel govern, sobre temes concrets, les nombroses Agendes 21 de planificació local, plans d’acció municipal, organitzacions veïnals, etc.

També hi ha una llarga tradició de moviments de protesta, plataformes, mobilitzacions, etc., si be només algunes vegades reeixits.

Hi ha alguns exemples de sistemes de democràcia participativa (extensius, que permeten la participació i decisió qualitativa de tothom i vinculants), com algunes consultes (votacions) vinculants sobre temes locals concrets, alguns processos deliberatius extensius com els Consells Veïnals i Sectorials de Sitges, les Maletes Viatgeres de St. Esteve de Palautordera, l’Assemblea de barris de Cardedeu, el sistema de participació d’Arenys de Munt, o els pressupostos participatius a municipis com Arenys de Mar, Badalona, Castellar del Vallès, Celrà, Deltebre, Flix, Girona, La Seu d’Urgell, Llagostera, Lloret de Mar, Manresa, Molins de Rei, Navàs, Parets del Vallès, Sarrià de Ter, Viladamat, etc., entre molts d’altres.

Publicació: Finestra oberta: els consells veïnals i sectorials de Sitges (Laia Jorba i L. Planas. Fundació Bofill)

Article resumit: Sostenibilitat, participació i democràcia: el cas de Sitges. Fundació Segle XXI.