L’exercici de sobiranies temàtiques ja des d’ara en el marc d’espais de diàleg constituent, tot dibuixant i fent concret el país millor que la gent voldria, pot unir de nou tot el país amb un objectiu comú, constructiu, propositiu, transversalment democràtic i il·lusionador.A falta de cap estratègia clara i comuna, sembla aquesta la via més natural i factible per recuperar la cohesió transversal, l’apoderament de la gent i esdevenir la peça angular que uneixi una majoria del país amb unes propostes constructives que cap Estat democràtic hauria de negar-se a respectar.

Sense caure un procés participatiu simbòlic, ni principalment telemàtic, ni convidar-hi només la minoria de la societat organitzada (entitats, sectors econòmics), promovem una festa democràtica de sobiranies constituents a cada barri i poble, a cada col·legi electoral escenari d’aquell 1-O que totes i tots tenim gravat dins nostre.

Partint d’un consens entre partits, ajuntaments i organitzacions socials, el nivell local és el camp de joc de l’exercici de sobiranies temàtiques al nostre abast (energia, banca, telefonia, moneda, consum, combustibles,…) i dels diàlegs constituents.
El sistema de petites assemblees veïnals connectades per portaveus permet que es pugui convocar a cada col·legi electoral una jornada deliberativa per a cada tema de la constitució on tothom qui vulgui hi pugui participar, sense limitacions, plantejant un tema cada dos mesos -la informació i opinió pública previs a cada trobada deliberativa són fonamentals- al llarg per exemple d’un any.

La força que donarà a tota la població essencialment demòcrata és el que pot permetre superar els següents esculls.

El plantejament adequat per garantir la seva viabilitat correspon a les institucions oficials (sense descartar enviar els resultats a l’Estat central per una reforma constitucional radical). La seva ratificació final, si no es pot realitzar per referèndum, es pot fer mitjançant eleccions on els partits participants duguin els resultats íntegres al seu programa.

No hi ha gaire precedents d’un sistema participatiu deliberatiu a l’abast de tot un país. Aquí se’n recull una proposta tècnica que ho permet, fruit d’experiències a diferents escales d’arreu del món i també d’aquí:

Proposta organitzativa d’espais de sobiranies i diàleg constituent