Referències i metodologia

“La política és massa important per deixar-la només en mans dels polítics.” (Plató, s. V aC)

“El polític demòcrata no és el qui decideix a favor del poble, sinó el qui estimula el poble perquè sigui el mateix poble qui decideixi.” (Plutarc, filòsof greco-romà del s. I)

“Només des de la consciència i la força que genera la codecisió en una democràcia participativa, resoldrem els greus i urgents reptes socials, humanitaris i ecològics d’avui.”

“El subjecte col·lectiu de cada comunitat humana expressa la seva sobirania a través de les decisions que es prenen conjuntament, essent la consciència comunitària i la concòrdia els fonaments espirituals que ho fan possible i que s’expressen a través de l’acord per consens.”

“Quan un tema públic es posa a informació i decisió participativa de forma extensiva, el sistema de petits grups facilita empíricament les decisions en favor del bé comú.”

 _

 

Bases d’una democràcia participativa

Avui són moltes les referències de sistemes de democràcia participativa. Abans que res, cal diferenciar entre processos de participació ciutadana en general, molts d’ells consultius i parcials, i els requisits que hauria de complir una democràcia participativa:

    BASES I REQUISITS D’UNA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

_

Exemples

Al món hi ha moltíssims exemples de democràcies amb sistemes més participatius que les simples eleccions cada 4 o 5 anys. Aquí en resumim només algunes:

    EXEMPLES I CASOS DE DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

 _

 _

Metodologia

Una metodologia de democràcia deliberativa simple, autoorganitzada i funcional, que compleix els quatre requisits d’una democràcia participativa deliberativa abans esmentats, que permet la participació des d’un petit veïnat fins tot un municipi, petit o gran, de tota una comarca, de tot un país i que també permetria la participació de tot el planeta de forma àgil, és el basat en petites assemblees de màxim 5 o 8 membres, connectades entre elles per portaveus de diferents nivells territorials (municipi, comarca, vegueria, país,…), on cada nivell és format també per assemblees d’uns 6 o 8 membres.

Aquesta metodologia s’ha aplicat a municipis, comarques,país i també a entitats, escoles, instituts i grups d’educació en el lleure, amb resultats molt satisfactoris:

Document: PROCEDIMENT DE FUNCIONAMENT D’ASSEMBLEES I PRINCIPIS DEL FÒRUM PEL CONSENS

 

 

Diagrama d’un procés de democràcia participativa

.

La proposta

Es planteja una proposta simple i d’acceptació transversal, amb els conceptes bàsics que configuren una democràcia participativa, sense entrar en detalls reglamentaris, que serien objecte de posteriors debats més tècnics.

Tal i com recull el manifest, la proposta per assolir els importants reptes d’avui a partir d’un país de nova generació, de forma simplificada és la següent:

1- Disposar de l’instrument de referèndums vinculants a proposta del Parlament o d’un % establert de ciutadans.

Això permet fer propostes de noves lleis, posar a discussió o revocació lleis aprovades, o plantejar qualsevol altra proposta, posicionament o decisió.

2- Crear espais de participació deliberativa locals per als temes que es consideri adients.

La riquesa de matisos d’alguns temes fan molt recomanable espais deliberatius.

Freqüència

Normalment es recomana no plantejar més d’1, 2 o 3 temes a l’any.

Nombre d’espais o assemblees veïnals deliberatives

Per complir d’entrada el principi d’universalitat de tota democràcia, amb un espai per a cada municipi pot ser suficient.
En ciutats mitjanes i grans, en caldria un per cada districte/barri.
Això, en el cas de Catalunya, suposaria de l’ordre de 1000 o 1500 assemblees.
Segons els assistents, in situ s’agrupen els ciutadans en assemblees de màxim 5 o 8 membres, sota criteri de veïnatge.

Nombre de participants

El sistema d’assemblees petites permet que potencialment tothom hi pugui participar amb la mateixa rapidesa i agilitat, sense límit de participants. Aquest fet és el que ho fa democràtic.
En ser un sistema arborescent, es poden realitzar totes les assemblees simultàniament, essent per tant un sistema àgil i molt difícilment manipulable.
Posteriorment, en una nova sessió, els respectius portaveus ho posen en comú.

El cicle es pot tancar amb el referèndum universal.

.